Espai Agrari de Mataró

L’Associació lluita per la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió de l’espai agrari de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix i respon al reconeixement de:

Una Tradició, un saber fer i una climatologia favorable

La ciutat de Mataró té una llarga tradició agrícola caracteritzada pel predomini d’una agricultura de primor gracies a la seva climatologia privilegiada que li dona el fet geogràfic de rebre insolació durant tot el dia, mercès a la seva orientació, i la preservació dels vents freds del nord per part de la serralada litoral.

Aquesta climatologia,juntament amb el saber fer de la seva pagesia i a la capacitat de cercar aigua del subsòl, han fet possible desenvolupar una agricultura de regadiu i adaptar les produccions a les pautes de consum d’aliments de la ciutadania, que cada vegada exigeixen més qualitat i proximitat.

Tradició agrícola que en el seu moment va saber compaginar amb la industrialització de la ciutat al voltant del tèxtil, diversificant l’economia a la vegada que ha vist perdre terres agrícoles de gran productivitat com a resultat del creixement de la ciutat i la creació de polígons industrials. El Pla d’en Boet, El Rengle, Mata-Rocafonda, etc. són uns exemples.

Malgrat tot, Mataró continua tenint una superfície important de terres de conreu i una pagesia activa que vol continuar la seva activitat professional i a més veu com en els darrers anys s’incorporen joves que han fet del conreu de la terra la seva opció de vida.

Una ciutat equilibrada

Mataró té una peculiaritat que caldria reconèixer i revaloritzar per l’aportació que fa per a aconseguir una ciutat sostenible. En el seu terme municipal es poden diferenciar tres zones o parts, aproximadament iguals. Una zona urbana, una segona zona forestal i una tercera zona agrícola podent conferir a la ciutat un equilibri ecològic, de tractar-se com una unitat on les tres zones es complementin i s’enriqueixin amb una visió ecosistèmica de la ciutat, és a dir, agrourbana.

Urbanísticament, la major part dels espais agraris de Mataró, que ocupen aproximadament els 2/3 del terme municipal, estan protegits com a sistema d’espais lliures pel Pla Director Territorial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta protecció ratifica la de nivell Europeu –Xarxa Natura 2000- de la zona forestal inclosa en el Parc Montnegre Corredor i la del Pla Director del Sistema Costaner, pel que fa a la fèrtil plana agrícola de les Cinc Sènies.

La zona forestal està constituïda per un mosaic de petites propietats inviables com a explotacions forestals, on la manca d’aigua i el pendent en fa físicament difícil el conreu, i on la

normativa vigent del Pla General n’impedeix qualsevol ús ramader extensiu, molt útil per al manteniment del sota bosc i en definitiva per reforçar les mesures de protecció davant el perill d’incendis forestals.

La zona agrícola de les Cinc Sènies, amb un gran potencial productiu, és també un mosaic de petites finques on hi conviuen explotacions agrícoles professionals, amb conreus per a consum propi i erms. Hi ha explotacions agrícoles professionals que necessiten més terres per ampliar la seva base territorial mentre conviuen amb finques no gestionades que es converteixen en caus de senglars que destrossen les collites.

Tampoc es poden ignorar els furts i robatoris que malauradament pateixen els conreus i les pròpies masies i cases existents en l’espai agrari.

Un patrimoni arquitectònic valuós

Un tercer element a destacar el configura el patrimoni arquitectònic i patrimonial de l’espai agrari on la presència de masies i cases rurals és notable, algunes incloses en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i, la majoria, en el Catàleg de Masies i Cases Rurals. Masies i cases rurals de Mataró on hi viu la pagesia i, en alguna d’elles, ciutadans que han ubicat la seva residència en aquestes masies fent possible el seu manteniment i per tant la no pèrdua d’un patrimoni valuós i viu.

És per això que és important que des del govern municipal s’impulsi una política de manteniment i rehabilitació d’aquest patrimoni arquitectònic.

Un àmbit territorial que configura una conca alimentària

Existeix una tradicional relació entre la pagesia dels municipis de l’entorn de Mataró. D’una banda, amb Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius que tenen la riera d’Argentona com a eix de configuració territorial. De l’altra, amb Sant Andreu de Llavaneres, com a confrontant amb el de Mataró i creant un espai agrari unitari. Aquestes relacions, a més de geogràfiques, es posen de manifest als mercats de Mataró i a la relació de la pagesia de Mataró amb les cooperatives agràries dels municipis del seu entorn, entre altres interrelacions personals i institucionals. Aquesta unitat territorial descriu un àmbit geogràfic amb fluxos, gens menyspreables, d’entrada i sortida d’aliments de proximitat configurant-se el que es pot denominar una conca alimentària de proximitat.

Una singularitat estratègica a revaloritzar

L’activitat agrícola conjuntament amb l’àmbit forestal en equilibri amb l’àmbit urbà dona a Mataró una singularitat estratègica i patrimonial que no s’hauria de malmetre.

Si es vol que es conservi aquest equilibri i es revaloritzi la funció de l’activitat agrària de la ciutat de Mataró, projectant-se cap el futur, cal dotar a aquest espai agrari d’instruments necessaris perquè esdevingui una àrea d’especialització i consolidació agrícola, de conservació de la biodiversitat i del paisatge. L’Espai Agrari de les Cinc Sénies-Mata-Valldeix ha de ser un instrument que afavoreixi la trobada d’actors socials que busquen identificar i resoldre problemes comuns, i que s’identifica en els usos agraris del territori. Usos que confereixen a l’Espai Agrari una coherència territorial i paisatgística sustentada amb una activitat agrària dinàmica, no exempta de problemàtiques específiques que necessiten solucions que cal abordar, sense que cap dels actors del territori en quedi aliè.

Mataró s’ha obert al mar, ara cal que, per consolidar el municipi, s’obri clarament cap al seu espai agroforestal com a recurs econòmic, ambiental, cultural, social, etc. tenint com a base fonamental l’activitat agrària professional.